Lleidantic acollirà un estand amb una mostra de l’internacionalment reconegut pintor abstracte, que es va formar amb els artistes d’avantguarda de Lleida
El saló Lleidantic retrà homenatge, mitjançant una mostra de la seva obra pictòrica, al pintor Josep Viola Gamón (conegut popularment com Manuel Viola), un dels grans creadors lleidatans “oblidats” dins el panorama de les avantguardes del segle XX. Nascut a Saragossa però integrat vitalment i artísticament a Lleida, on va fer les primeres passes artístiques (en contacte amb creadors com Leandre Cristòfol o García Lamolla) i a Barcelona, Manuel Viola va treballar i exposar a Lleida, Barcelona, París, Madrid i Saragossa, entre altres.
L’obra de Viola, pintor i escultor autodidacta, s’exhibeix a museus de tot el món com el Centre d’Art Reina Sofía de Madrid, el Museu d’Art Contemporani de Sevilla, el Museu d’Art Abstracte Español de Conca, el Museu de Belles Arts de Bilbao, el Museu d’Art Modern de Colònia, el Museu de Lieja, el Museu de Göteborg, el Museu Nacional de Praga i el Guggenheim Museum de Nova York.
L’homenatge a Manuel Viola, organitzat per Fira de Lleida i la Galeria Sícoris amb motiu del 25è aniversari de la mort de l’artista, es traduirà en una selecció de quadres que es podrà veure en un estand situat al Pavelló 3 de Fira de Lleida. La mostra inclourà diverses obres elaborades per Viola amb pintura acrílica sobre tàblex o tela.
Miquel Sauret, titular la Galeria Sícoris, ha recalcat la forta personalitat de Viola “tant des del punt de vista artístic com des de la perspectiva vital, ja que, per exemple, es va implicar fortament en la vida política durant la II República i la Guerra Civil”. Segons Sauret, que reivindica la “lleidatanitat vital” de Viola, “parlem d’un pintor que, més enllà dels gustos estètics —de si un combrega o no amb la pintura abstracta–, té una importància indiscutible, un pintor que va estar implicat en les avantguardes espanyoles i que té obra en alguns dels millors museus del món.”
Aquesta mostra ha estat anunciada en el decurs de l’acte de presentació de la 19a edició de Lleidantic (Saló d’Antiquaris i Brocanters de Lleida), la 6a edició de Lleida Retro (Fira de Vehicles Clàssics) i la 2a Trobada del Disc, certàmens paral·lels que tindran lloc del 23 al 25 de novembre al Pavelló 3 de Fira de Lleida.
Rafael Peris, tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Lleida, ha dit en el decurs de la presentació dels salons que “Lleidantic, Lleida Retro i la Trobada del Disc són tres fires diferents però que es complementen perfectament perquè van adreçades a persones amb una certa sensibilitat o una afició envers el món de l’art i les antiguitats” i ha destacat l’exposició de camions de la II Guerra Mundial i també la mostra de l’artista Manuel Viola. De la seva banda, Miquel Padilla, vicepresident 1r de la Diputació de Lleida, ha incidit en que “estem parlant d’una manifestació firal plenament consolidada que inclou 16 sectors diferents”.
Lleidantic, Lleida Retro i la Trobada del Disc oferiran una superfície neta d’exposició de 1.982 m² i aplegaran 43 expositors, entre els que cal destacar la presència de professionals de Catalunya, Aragó, Madrid i França. Els salons organitzats per Fira de Lleida obriran de 10.30 a 14 h i de 16 a 20.30 h. L’entrada té un preu de 3 euros.
Lleida Retro acollirà una trentena d’atractius vehicles clàssics (cotxes, motos i fins i tot algun camió petit), entre els que destaquen models de Buick, Chevrolet, Ford i Overland americans; o models europeus de les marques BMW, Citroën (com el mític Citroën 11), Jaguar i Austin.
Una de les principals novetats d’enguany és la mostra de camions i vehicles blindats de la II Guerra Mundial pertanyents a la 45ª Divisió nord-americana. L’exposició estarà formada per un vehicle amfibi DuckW (popularment pronunciat “duck” —ànec en anglès— pels soldats, pel seu atípic casc marí en forma de bec d’ànec); el WC 57 Command Car, un tot terreny de comandament i reconeixement fabricat per Dodge i utilitzat pels EE.UU. i els seus aliats, bàsicament a Europa; un robust camió-remolc de 6 tones Ward LaFrance; el curiós vehicle de reconeixement i comandament per operar sobre la neu Studebaker M29c Weasel; un vehicle blindat de comandament i vigilància M3 Scout Car; una ambulància de campanya Dodge WC 54; i el popular tot terreny Jeep Willis, tota una icona en l’imaginari i la filmografia de la II Guerra Mundial.
Quant a la Trobada del Disc, comptarà amb la presència de col·leccionistes i melòmans d’arreu de Catalunya i de França que posaran a l’abast del públic la possibilitat de comprar i vendre i discos de vinil, bàsicament del darrer quart del segle XX.
Els sectors presents en aquesta manifestació firal són els d’Alta Època (obres d’art del segle XVII i anterior), armes, ceràmica, cristall i escultura, estris antics, joieria, llibres i arts gràfiques, pisa i porcellana anglesa , mainatge de cuina, mobles (asiàtic, continental, del s. XX, anglès, rústic…), numismàtica, orfebreria i plateria, pintura, marfil, compravenda de vehicles clàssics i antics, discos i clubs i associacions.
Declaracions de Miquel Sauret sobre Manuel Viola:
Biografia de Josep Viola Gamón
Josep Viola Gamón, Manuel Viola (Saragossa, 1916 – San Lorenzo de El Escorial, Madrid, 1987). Fou pintor, escriptor i agitador cultural. Autodidacta. A l’interès de la seva obra artística, Josep Viola Gamón suma l’atractiu singular de la seva irrepetible personalitat.
De mare aragonesa i pare lleidatà, va néixer a Saragossa però la seva família no va trigar a tornar a Lleida on va viure amb les seves tietes. En la seva joventut a Lleida va fer amistat amb Leandre Cristòfol, García Lamolla i altres artistes i escriptors. Amb ells col·laborà en la revista d’avantguarda Art, que dirigia Enric Crous i on publicà articles i poemes. El 1934 va anar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres i allí contactà amb l’ADLAN (Amics de las Arts Noves). Políticament, s’afilià al Bloc Obrer i Camperol. Durant la Guerra Civil va lluitat al bàndol republicà com milicià del POUM. Després de la derrota, va anar a França i fou internat en el camp de refugiats d’Argelés-sur-Mer. Hi va poder sortir allistant-se a la Legió Estrangera, d’on passà a la resistència francesa amb el nom de Manuel, nom que després conservà per signar la seva obra artística. Instal·lat a París el 1940, feu amistat amb els surrealistes i col·laborà en les publicacions del grup “La Main a Plume”, del poeta Noël Arnaud.
A finals de 1941, durant la seva participació en les accions de la resistència a la zona de Normandia, va començar a pintar. El 1945 tornà a París on contactà amb Picabia, Hartung, Charles Estienne i altres, i exposà al Saló des Surindépendents. El 1946 participa al Mes de la UNESCO, celebrat al Museu d’Art Contemporani de París. Fins el 1948 participà, amb el pseudònim de “Manuel”, en diverses col·lectives, com les del grup espanyol de l’Escola de París.
El 1949 retorna i es casa amb Laurence Iché. El 1953 exposa a Madrid, a la galeria Estilo. El 1954, torna a París i ven tota la seva obra a la galeria Claude Bernard, on exposa el 1957. El 1958, entra a formar part del grup El Paso, amb el qual s’integra en les avantguardes peninsulars i adquireix una fama notable. El 1962 pinta el decorat pel “tablao” flamenc Cambra, al Teatre de las Nacions de París i treballa una temporada a Brussel·les. En pintar “La Fragua” (1956), “La Saeta” (1958) i la “La finestra de la mort” (1967) queden marcats els trets definitius del seu estil. Un estil on la paradoxa, els escombrats de colors i el gust pel negre com element de fons, caracteritzen una obra informalista d’una indiscutible qualitat pictòrica i matèrica inscrita en l’expressionisme abstracte però amb una gran component personal i una teatralitat derivada de la seva inconfusible lluminositat. L’atractiu fonamental de les seves obres figuratives (crucifixions, baralles de pollastres, arlequins, etc.) prové d’una ductilitat pictòrica ingènua i elegant dins d’uns models icònics, evitant caure en la seriació i la repetició poc creativa.
Més enllà de les terres lleidatanes, es conserva obra seva al Centre d’Art Reina Sofía de Madrid, al Museu d’Art Contemporani de Sevilla, al Museu d’Art Abstracte Español de Conca, al Museu Popular de Villafamés, al Museu Camón Aznar de Saragossa, al Museu de Belles Arts de Bilbao, al Museu d’Art Modern de Colònia, al Museu de Lieja, al Museu de Göteborg, al Museu Nacional de Praga, i al Guggenheim Museum de Nova York.
